L'Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla, sota la direcció de Juan Miguel Romero Llopis, es va emportar el passat dissabte, 28 de novembre, el primer premi de la secció primera del XIX Certamen Nacional de Bandes de Música Ciudad de Murcia, dotat amb 3.005,06 euros.
Els membres de la Banda de Castalla han fet una crònica de la jornada que us transcrivim a continuació.
"La setmana va passar plena d’assatjos, fins que tornava a ser dissabte, dia 28 i ens esperava una gran jornada musical molt especial.
La nostra banda, Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla hem guanyat el XIX certamen nacional de bandes Ciutat de Múrcia, celebrat al auditori i centre de congressos Victor Villegas de Múrcia. Era la primera volta que ens presentavem a un certamen, i vam obtindre el Primer Premi a la primera categoria amb 209,5 punts, front als 205,5 de la Asociación Amigos de la Música de Yecla (segon premi) i els 165,5 de la S.A. ‘ La Filarmónica ’ de Callosa de Segura (tercer premi). Vam interpretar 'Cartoon' de Paul Hart com a obra obligada i 'Cantus Laetus' de David Gillingham com a obra lliure. Baix la batuta de Juan Miguel Romero Llopis. Cal remarcar la presència de més de 200 castelluts que ens van acompanyar a l'auditori de Múrcia i ens van aplaudir com mai i inclús van fer pancartes, per animar-nos.
Com hem dit, aquest era el primer certamen on la nostra banda de música es presentava al llarg de la seva història, per tant era una experiència nova per a tots els músics.
El dissabte va ser un dia molt llarg i bonic per a nosaltres, tot va començar pel matí ja que havíem de carregar el camió amb la percussió i tot els que ens feia falta, perquè poguera anar-se’n cap a Múrcia ja de bon matí. Vam aparéixer molta gent , ja que quasi ningú podia estar tranquil a casa, almenys allí vam comprovar que tots tenim eixe nuc a la panxa.
La banda eixirem a les 14:30 cap a Múrcia amb moltes ganes i il·lusió, i com no, un poc nerviosets!! Però molt contents per comprovar fins on hem arribat, ja que per a nosaltres la feina ja estava feta, havem fet mes de 60 hores d’assajos i aconseguit tocar una obra, 'Cantus Laetus', impensable fa uns anys. Sols ens quedava disfrutar al Victor Villegas de Múrcia, i demostrar què és capaç de fer la banda de Castalla.
Sobre les 16:30 vam arribar a Múrcia, on ens van destinar a una petita sala per a "calentar" un poc i templar els nervis, allí vam afinar i realitzar els últims retocs. El nostre director Romero ens va fer una petita xarla per tranquilitzar-nos: “per molt gran que siga l’escenari d’aquest auditori encara es queda petit per al que sou vosaltres”. No ens vam poder aguantar i li ho vam agrair amb un gran aplaudiment, conscients que ja havia arribat l’hora. Sabiem que el treball estava fet, però també erem concients que hi havia un factor que no podríem controlar, ja que un músic viu del moment, i no es pot assatjar la reacció de 90 músics a l'eixir a un escenari tant impressionant i tocar davant tanta gent i un jurat. Concentració xics, concentració!! Amb un parell de... !! Posteriorment vam passar el control de DNI tots els músics, i d’ahí a l'escenari.
La primera banda en tocar va ser la de Callosa de Segura , sobre les 18:00 interpretant com a obra lliure 'Imágenes de la 7ª Sinfonía' de Shostakóvich. Després era el nostre torn, a les 19:00 vam eixir al magnífic escenari de l'auditori de Murcia, on ens esperaven més de 200 castelluts aplaudint ben fort, que en pareixien 2000, quina impressió!! La gent preguntava:”¿ pero que habéis venido todo el pueblo ?” No es pot descriure amb paraules, i amb menció especial per a les nostres 'Ultres' que tenien fins a pancartes, així que el primer que vam veure els músics quant vam eixir al escenari va ser una gran pancarta on posava “A POR ELLOS” i “CASTALLA”, ens sentíem com en casa, així que res podia fallar. Vam començar amb 'Cartoon' de Paul Hart, i la vam bordar, encara que el director sempre trobe algun que altre fallet, i els solistes van estar espectaculars. Començàvem a creure que podíem guanyar. Desprès venia 'Cantus Laetus', l’obra mes difícil a la que la banda s’ha enfrontat fins ara. Sincerament crec que va ser la nostra millor interpretació d’aquesta obra, i la vam fer al lloc adequat i en el moment just, la sort estava de la nostra part!! El final de l’obra va ser espectacular, i el públic tan sols acabar ja estava en peu, aplaudint com mai, i orgullosos d’alçar ben alt la pancarta de “CASTALLA” , i a l'escenari a més d’un se’ns va escapar alguna llagrimeta de l’emoció i la frase “mira, mira, fins el públic que no es de Castalla està en peu i aplaudint”, i això és una emoció que no es pot escriure en paraules.
Com molt bé relata 'El Periódico de Yecla':
“Cómo suena la Banda de Castalla…… Si dije que Callosa era buena, estoy en posición de decir que Castalla es mejor. Impresionante!!!
Una obra muy buena este "Cantus laetus". Los lentos son verdaderamente atrayentes. Y la Banda de Castalla los está sabiendo conseguir de forma acertada. A mi modo de ver, la percusión está dándole mucha movilidad a la Banda. La mejor cuerda, sin duda. De hecho hay nada más y nada menos que 12 percusionistas...
Son buenos estos de Castalla... Muy buenos. Qué complicado lo va a tener el jurado... La obra es muy compleja y la interpretación ha sido magnífica. Además, la parte final era brutalmente complicada, con multitud de cortes, parones bruscos... Y lo han hecho a la perfección. El Víctor Villegas está en pie... Con eso lo digo todo. Qué buenos son... No sé qué más les puedo decir”
Havíem acabat, i les cares eren de completa satisfacció, evidentment que ens feia molta il·lusió el primer premi, però els comentaris de tots els musics eren “hem tocat millor que mai e independentment del premi que ens donen podem estar molt orgullosos del treball realitzat, i esperem que en Castalla sàpiguen agrair-nos-ho”
Per últim va tocar la banda de Yecla, una gran banda amb molts premis a distints certàmens, i com a obra lliure portaven “Il Cantico” de Oliver Waespi, una obra espectacular. Sabiem que aquesta banda era bona, i que possiblement fora per a ells el primer premi. Però nosaltres ho haviem bordat... que nervis!!
Una vegada finalitzades totes les bandes va arribar l’hora d’entregar distints records, i al escenari van muntar el nostre abanderat Pepet, el director Romero i el president Rexe, i cada volta que el presentador nomenava Castalla, pareixia que l’auditori aniguera a caure. Com es nota eixa sang castelluda... la gent preguntava:¿ Castalla?¿ Donde está eso? Ningú esperava que aquesta banda, que fins ara no contava amb cap menció al seu currículum, poguera tindre aquest potencial.
I per fi va arribar l’hora dels premis, el jurat va voler remarcar l’ajustat de les puntuacions entre les dos primeres bandes. En tercer lloc i amb 168 punts va estar la banda de Callosa. El presentador va tornar a remarcar que el segon premi tenia 205,5 punts i el primer 209,5. A l’auditori no es sentia ni una mosca quant el presentador va dir: “El jurado de la XIX edición del Certamen Nacional Ciudad de Múrcia, ha decidido otorgar el primer premio de su primera sección a la Agrupació Musical.. ...”AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA, no va poder acabar de llegir el nom del crit que va pegar l’auditori de Murcia. HAVIEM GUANYAT!!!!!!!!!!! A partir d’ací van ser tot abrasades i crist de “campeones, campeones”, i com no, el primer va ser cridar a Kiko i a Jordi, membres de la banda que no van poder vindre al certamen i que tenen part de culpa en aquest premi. El Hall de l’auditori es va inundar de 300 Castelluts cridant i saltant, vam ballar la bandera, vam mantejar a Romero, mares, pares, auelos, músics plorant de l’alegria, i encara ara escrivint aquest article, m’ ix alguna llagrimeta, emocions impossible de plasmar per escrit. Com molts músics vam coincidir, “el millor moment de la nostra vida” . Mentrestant les asafates del auditori deien entre elles“esto no es normal, esto no habia pasado nunca aqui”, “dejalos, que son de pueblo” Sisi, i orgullosos de representar al nostre poble a un certamen Nacional i guanyar el primer premi.
Vam continuar la nostra celebració al exterior del auditori i posteriorment pels carrers de Castalla, quan a les 23:30 de la nit vam baixar dels diversos autobusos, mentre que els familiars i amics cridaven de forma sorollosa i alegre: "Campeones, campeones"
I de seguida els 90 músics ben vestits vam realitzar un passa carrer de la parada del bus fins al local d'assaig, això si, amb pas ràpid i contundent perquè a eixes hores de la nit el fred i la fam eren considerables. Una volta allí, calentets alimentats, tot el món ja vam acceptar que no era cap somni i que havien vençut en la primera volta que ens presentavem a un Certament Nacional. Tota una recompensa al treball d’anys…
Des de la directiva de la banda volem agrair a totes les persones que ens van seguir fins a Múrcia i ens van fer sentir com en casa, com també a la gens que va vindre a vore'ns al concert de Santa Cecilia.
I dels músics què dir… oboes, flautes, clarinets, fagots, saxos, bombardí, trompes, trombons, trompetes,tubes, percussió... enhorabona a tots per el treball realitzat. Qui ens diria a nosaltres fa uns anys que arribaríem on estem ara. També menció especial per als veterans de la banda, que son els que mes han lluitat per dur endavant aquesta magnífica agrupació, i han vist plasmat en aquest certamen molts anys de treball.
Pe últim, la banda volem agrair al nostre director Juan Miguel Romero Llopis, que és el que més ha treballat per poder arribar fins ací. Gràcies a la seva paciència, les seves ganes, tota la il·lussió i confiança que ha posat sobre nosaltres i com no, la seva calitat com a director, músic i persona. MOLTES GRÀCIES, ROMERO!!!!!!!
Un salut, La banda".
Els membres de la Banda de Castalla han fet una crònica de la jornada que us transcrivim a continuació.
"La setmana va passar plena d’assatjos, fins que tornava a ser dissabte, dia 28 i ens esperava una gran jornada musical molt especial.
La nostra banda, Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla hem guanyat el XIX certamen nacional de bandes Ciutat de Múrcia, celebrat al auditori i centre de congressos Victor Villegas de Múrcia. Era la primera volta que ens presentavem a un certamen, i vam obtindre el Primer Premi a la primera categoria amb 209,5 punts, front als 205,5 de la Asociación Amigos de la Música de Yecla (segon premi) i els 165,5 de la S.A. ‘ La Filarmónica ’ de Callosa de Segura (tercer premi). Vam interpretar 'Cartoon' de Paul Hart com a obra obligada i 'Cantus Laetus' de David Gillingham com a obra lliure. Baix la batuta de Juan Miguel Romero Llopis. Cal remarcar la presència de més de 200 castelluts que ens van acompanyar a l'auditori de Múrcia i ens van aplaudir com mai i inclús van fer pancartes, per animar-nos.
Com hem dit, aquest era el primer certamen on la nostra banda de música es presentava al llarg de la seva història, per tant era una experiència nova per a tots els músics.
El dissabte va ser un dia molt llarg i bonic per a nosaltres, tot va començar pel matí ja que havíem de carregar el camió amb la percussió i tot els que ens feia falta, perquè poguera anar-se’n cap a Múrcia ja de bon matí. Vam aparéixer molta gent , ja que quasi ningú podia estar tranquil a casa, almenys allí vam comprovar que tots tenim eixe nuc a la panxa.
La banda eixirem a les 14:30 cap a Múrcia amb moltes ganes i il·lusió, i com no, un poc nerviosets!! Però molt contents per comprovar fins on hem arribat, ja que per a nosaltres la feina ja estava feta, havem fet mes de 60 hores d’assajos i aconseguit tocar una obra, 'Cantus Laetus', impensable fa uns anys. Sols ens quedava disfrutar al Victor Villegas de Múrcia, i demostrar què és capaç de fer la banda de Castalla.
Sobre les 16:30 vam arribar a Múrcia, on ens van destinar a una petita sala per a "calentar" un poc i templar els nervis, allí vam afinar i realitzar els últims retocs. El nostre director Romero ens va fer una petita xarla per tranquilitzar-nos: “per molt gran que siga l’escenari d’aquest auditori encara es queda petit per al que sou vosaltres”. No ens vam poder aguantar i li ho vam agrair amb un gran aplaudiment, conscients que ja havia arribat l’hora. Sabiem que el treball estava fet, però també erem concients que hi havia un factor que no podríem controlar, ja que un músic viu del moment, i no es pot assatjar la reacció de 90 músics a l'eixir a un escenari tant impressionant i tocar davant tanta gent i un jurat. Concentració xics, concentració!! Amb un parell de... !! Posteriorment vam passar el control de DNI tots els músics, i d’ahí a l'escenari.
La primera banda en tocar va ser la de Callosa de Segura , sobre les 18:00 interpretant com a obra lliure 'Imágenes de la 7ª Sinfonía' de Shostakóvich. Després era el nostre torn, a les 19:00 vam eixir al magnífic escenari de l'auditori de Murcia, on ens esperaven més de 200 castelluts aplaudint ben fort, que en pareixien 2000, quina impressió!! La gent preguntava:”¿ pero que habéis venido todo el pueblo ?” No es pot descriure amb paraules, i amb menció especial per a les nostres 'Ultres' que tenien fins a pancartes, així que el primer que vam veure els músics quant vam eixir al escenari va ser una gran pancarta on posava “A POR ELLOS” i “CASTALLA”, ens sentíem com en casa, així que res podia fallar. Vam començar amb 'Cartoon' de Paul Hart, i la vam bordar, encara que el director sempre trobe algun que altre fallet, i els solistes van estar espectaculars. Començàvem a creure que podíem guanyar. Desprès venia 'Cantus Laetus', l’obra mes difícil a la que la banda s’ha enfrontat fins ara. Sincerament crec que va ser la nostra millor interpretació d’aquesta obra, i la vam fer al lloc adequat i en el moment just, la sort estava de la nostra part!! El final de l’obra va ser espectacular, i el públic tan sols acabar ja estava en peu, aplaudint com mai, i orgullosos d’alçar ben alt la pancarta de “CASTALLA” , i a l'escenari a més d’un se’ns va escapar alguna llagrimeta de l’emoció i la frase “mira, mira, fins el públic que no es de Castalla està en peu i aplaudint”, i això és una emoció que no es pot escriure en paraules.
Com molt bé relata 'El Periódico de Yecla':
“Cómo suena la Banda de Castalla…… Si dije que Callosa era buena, estoy en posición de decir que Castalla es mejor. Impresionante!!!
Una obra muy buena este "Cantus laetus". Los lentos son verdaderamente atrayentes. Y la Banda de Castalla los está sabiendo conseguir de forma acertada. A mi modo de ver, la percusión está dándole mucha movilidad a la Banda. La mejor cuerda, sin duda. De hecho hay nada más y nada menos que 12 percusionistas...
Son buenos estos de Castalla... Muy buenos. Qué complicado lo va a tener el jurado... La obra es muy compleja y la interpretación ha sido magnífica. Además, la parte final era brutalmente complicada, con multitud de cortes, parones bruscos... Y lo han hecho a la perfección. El Víctor Villegas está en pie... Con eso lo digo todo. Qué buenos son... No sé qué más les puedo decir”
Havíem acabat, i les cares eren de completa satisfacció, evidentment que ens feia molta il·lusió el primer premi, però els comentaris de tots els musics eren “hem tocat millor que mai e independentment del premi que ens donen podem estar molt orgullosos del treball realitzat, i esperem que en Castalla sàpiguen agrair-nos-ho”
Per últim va tocar la banda de Yecla, una gran banda amb molts premis a distints certàmens, i com a obra lliure portaven “Il Cantico” de Oliver Waespi, una obra espectacular. Sabiem que aquesta banda era bona, i que possiblement fora per a ells el primer premi. Però nosaltres ho haviem bordat... que nervis!!
Una vegada finalitzades totes les bandes va arribar l’hora d’entregar distints records, i al escenari van muntar el nostre abanderat Pepet, el director Romero i el president Rexe, i cada volta que el presentador nomenava Castalla, pareixia que l’auditori aniguera a caure. Com es nota eixa sang castelluda... la gent preguntava:¿ Castalla?¿ Donde está eso? Ningú esperava que aquesta banda, que fins ara no contava amb cap menció al seu currículum, poguera tindre aquest potencial.
I per fi va arribar l’hora dels premis, el jurat va voler remarcar l’ajustat de les puntuacions entre les dos primeres bandes. En tercer lloc i amb 168 punts va estar la banda de Callosa. El presentador va tornar a remarcar que el segon premi tenia 205,5 punts i el primer 209,5. A l’auditori no es sentia ni una mosca quant el presentador va dir: “El jurado de la XIX edición del Certamen Nacional Ciudad de Múrcia, ha decidido otorgar el primer premio de su primera sección a la Agrupació Musical.. ...”AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA, no va poder acabar de llegir el nom del crit que va pegar l’auditori de Murcia. HAVIEM GUANYAT!!!!!!!!!!! A partir d’ací van ser tot abrasades i crist de “campeones, campeones”, i com no, el primer va ser cridar a Kiko i a Jordi, membres de la banda que no van poder vindre al certamen i que tenen part de culpa en aquest premi. El Hall de l’auditori es va inundar de 300 Castelluts cridant i saltant, vam ballar la bandera, vam mantejar a Romero, mares, pares, auelos, músics plorant de l’alegria, i encara ara escrivint aquest article, m’ ix alguna llagrimeta, emocions impossible de plasmar per escrit. Com molts músics vam coincidir, “el millor moment de la nostra vida” . Mentrestant les asafates del auditori deien entre elles“esto no es normal, esto no habia pasado nunca aqui”, “dejalos, que son de pueblo” Sisi, i orgullosos de representar al nostre poble a un certamen Nacional i guanyar el primer premi.
Vam continuar la nostra celebració al exterior del auditori i posteriorment pels carrers de Castalla, quan a les 23:30 de la nit vam baixar dels diversos autobusos, mentre que els familiars i amics cridaven de forma sorollosa i alegre: "Campeones, campeones"
I de seguida els 90 músics ben vestits vam realitzar un passa carrer de la parada del bus fins al local d'assaig, això si, amb pas ràpid i contundent perquè a eixes hores de la nit el fred i la fam eren considerables. Una volta allí, calentets alimentats, tot el món ja vam acceptar que no era cap somni i que havien vençut en la primera volta que ens presentavem a un Certament Nacional. Tota una recompensa al treball d’anys…
Des de la directiva de la banda volem agrair a totes les persones que ens van seguir fins a Múrcia i ens van fer sentir com en casa, com també a la gens que va vindre a vore'ns al concert de Santa Cecilia.
I dels músics què dir… oboes, flautes, clarinets, fagots, saxos, bombardí, trompes, trombons, trompetes,tubes, percussió... enhorabona a tots per el treball realitzat. Qui ens diria a nosaltres fa uns anys que arribaríem on estem ara. També menció especial per als veterans de la banda, que son els que mes han lluitat per dur endavant aquesta magnífica agrupació, i han vist plasmat en aquest certamen molts anys de treball.
Pe últim, la banda volem agrair al nostre director Juan Miguel Romero Llopis, que és el que més ha treballat per poder arribar fins ací. Gràcies a la seva paciència, les seves ganes, tota la il·lussió i confiança que ha posat sobre nosaltres i com no, la seva calitat com a director, músic i persona. MOLTES GRÀCIES, ROMERO!!!!!!!
Un salut, La banda".
VÍDEO: Veredicte del XIX Certamen Nacional de Bandes 'Ciudad de Murcia' (Teleyecla)
4 Opinions / Comentaris:
Jordi si que estaba, van vindre ell i Ximo desde Madrid. Per cert Ximo va tornar a Madrid després de coneixer el resultat, anar i tornar en el día. Moltes gracies.
Un músic.
EL KE VUIGA KE PROVE¡¡
MESOS DE TREBALL I DE COMPROMIS EN LA BANDA, I EN EL QUE ARRIVEM A LA CONCLUSIO DE QUE TENIM UNA MERAVELLOSA AGRUPACIO, LA QUAL POT ACONSEGUIR MOLT MES EXITS¡¡
ENORABONA A TOTS PER VIGESIMA VOLTA¡¡
Ens referiem a Jordi Ortiz el del clariten, que viu a Londres ara!!
Tot treball té la seua recompensa, molt ben fet xics!!! jeje hem vau donar una gran alegría!!!! aunque, ja m'imaginava que si la banda anava a un certamen, anava a per totes!!!!!
Si es que per a que després diguen que si la banda no se que i no se cuantos!!! Som els millors.
Publicar un comentario en la entrada