*El personatge que interpreta l'actriu de Castalla és el fil conductor del treball audiovisual, que explica l'evolució de la rumba històrica a través dels manuscrits d'un patriarca gitano de Lleida
* La gravació, dirigida per Ariadna Andreu i Jordi Valls, s'emet este divendres 16 de gener pel Canal 33 de Televisió de Catalunya a les 23.25 hores, i pel canal internacional de TV-3 (TVCi) a les 23.00 hores (VEURE PÀGINA WEB DEL PROGRAMA 'EL DOCUMENTAL')
Àngel Hernàndez Pubill, un patriarca conegut popularment com l'oncle Àngel, va deixar escrites a finals dels anys 60 les lletres de les cançons que cantaven els gitanos de Lleida abans que esclatara la Guerra Civil. Les va transcriure tal i com li sonaven, en un català que fugia de qualsevol regla gramatical o ortogràfica, però que era suficientment intel·ligible com per a deixar constància històrica de l’existència d’un
cante propi de Catalunya i en català, probablement molt anterior als temes popularitzats a partir dels anys 50 per Antonio González,
el Pescaílla, i Peret.
Estos escrits, descoberts per l’historiador Manel Ponsa l’any 2003, són el punt de partida de
Les cartes de l’oncle Àngel (Údol de Llop, 2008), el documental que este divendres emet Televisió de Catalunya (Canal 33, 23.25 hores i TVCi, 23.00 hores), en el qual ha participat l’actriu de Castalla Paloma Durà Garcia.
En el treball audiovisual, escrit i dirigit per Ariadna Andreu i Jordi Valls Freixa, Paloma es fica en la pell d’una periodista que també es diu Paloma –-tot i que inicialment havia de ser Roser-- que, en escoltar un concert en directe del grup
Rumberes del Garrotan, decideix emprendre per al seu treball final de carrera una investigació sobre la música feta per la comunitat gitana de Catalunya.
RECORREGUT PER BARCELONA, LLEIDA, FIGUERES I PERPINYÀ Després de buscar informació bàsica a través d’Internet, Paloma inicia un viatge per diferents indrets de Catalunya on les rondenyes, els garrotins, les rumbes i altres estils propers al flamenc continuen vius i, sobretot, arrelats. Ho palpa, en primera persona, tant a Barcelona ciutat --als barris de Gràcia i Sants, i al carrer de la Cera, tradicional bressol de la rumba catalana-- com a Lleida, a Figueres i a Perpinyà.
Durant més de 15 intensos dies de rodatge, la intèrpret castelluda va ser l’encarregada d’entrevistar a tots els protagonistes reals que apareixen al documental. Personatges autèntics com l'irrepetible Peret --que es reafirma en què és el creador únic de la rumba catalana-- o l'oncle Manel --un patriarca gitano del barri barceloní de Gràcia que considera que les cançons dels anys 30 eren, simplement,
tanguillos-- són alguns dels protagonistes que donen la seua visió particular del flamenc tradicional català i la rumba.
Segons Ariadna, la intenció del reportatge no era entrar en polèmica sobre si la rumba va nàixer en una part o altra de Catalunya, o sobre si va ser creació d'un o altre. El que volien demostrar era, sempre amb respecte, l'existència d’un “flamenc [català] propi, independent de l’andalús”, que ha aportat molt a la llengua i a la cultura en català i que no sempre ha tingut el reconeixement públic per part de la societat.
L’experiència d'apropar-se una mica més a un altre estil de vida, de poder ballar garrotins a Lleida, de viure intensament un casament gitano o de compartir una estona amb la família Doya de Figueres --amb una tradició artística de diverses generacions-- no ha pogut ser més positiva per a Paloma. “Per un costat, com a actriu, em resultava molt interessant i, per altre, com a psicòloga [és Llicenciada en Psicologia per la Universitat Jaume I de Castelló], també. És a dir, enllaçava les dues parts, les dues professions. I, com a experiència personal, també em va resultar molt enriquidora perquè era molt real, viatjàvem i anàvem a conèixer els entrevistats”, resumeix.
Tanmateix, un dels moments que Paloma recorda amb més il·lusió de la gravació és el fet "d'haver pogut trepitjar la casa del pintor Salvador Dalí, malgrat que al final estes escenes no han pogut quedar recollides als 55 minuts del documental". I és que, el geni de l'Empordà, igual que el poeta Federico García Lorca, van mostrar en diferents ocasions el seu interès en este tipus de música, tal i com l'oncle Àngel va deixar escrit al tema
Lorca li diu al Dalí. Però això és un altre tema, que pot donar per a molt...
Castalla estarà present, per sisé any consecutiu, a Fitur 2009, la 
