
La pinacoteca del Centre Cultural d'Onil acull aquest dilluns, 29 de novembre, la presentació de
Els Lumumba (Editorial Marfil
), el llibre amb què el castellut Toni Doménech va guanyar l'any passat la desena edició de la Biennal de Novel·la en Valencià Vila d'Onil. L'acte començarà a les 20 hores.
Aquest professor d'Història del Col·legi Maria Asunta ens parla d'aquest llibre ambientat en els anys 70 que conta les aventures de quatre xiquets de Castalla.
- Com va sorgir la idea d'escriure '
Els Lumumba'?
Ja tenia altra història escrita que havia quedat finalista del premi d'Onil, i pensava que podia escriure alguna cosa més dirigida al públic més jove. En un primer moment eixa era la idea, després, quan vaig anar avançant, la trama va anar derivant de la aventura pura, cap a un lloc més reflexiu.
- Com va ser el procés de gestació de la novel·la? Quant de temps et va portar?
Si elimine tot el temps que deixe d'escriure, he estat un any i poc per traure-la endavant. Però és una novel·la amb un gran treball posterior. Una vegada escrita va aparéixer tota una part nova que vaig anar afegint des de pasqua fins l'estiu. Per tant, podria dir que el procés de gestació va ser prou allargat en el temps.
- El llibre conta la història de quatre xiquets de Castalla. Té algun punt autobiogràfic?
Sempre hi ha una part d'allò que escrius que té relació amb allò que vius. Però més que un fet o una història concreta, està l'ambient, les reflexions, la lògica en els comportaments dels personatges. Per edat, no vaig viure els anys setanta de
Els Lumumba, però sí que utilitze records d'infància per a construir l'ambient del poble. Jo em vaig passar molts estius jugant a
marro de costat a costat del carrer i això ho fan molt els personatges, per exemple.
- Com apareix reflectit el poble?
El poble i sobretot les persones que l'habiten és un dels pilars de la història. Sempre que m'ho pregunten dic que ha acabat resultant un poble molt berlanguià. Castalla i supose que molts poblets com el nostre, ho són. No apareix una banda de música però si una orquestra i algun que altre personatge que ens resultarà familiar.
- La novel·la està ambientada en l'any de la mort de Franco. Quina importància té la Història per a la trama?
La Història serveix com a marc general. Volia utilitzar eixe any concret per a reforçar la sensació de canvi que estan vivint els protagonistes. Els quatre xiquets protagonistes estan vivint el seu últim any d'infantesa. L'edat i les circumstàncies els recordaran que van a perdre amics pel camí i que hauran de créixer en poc temps. El final dels setanta i principis dels huitanta per tant, era una època triada amb la intenció de fer més real la sensació que provoquen les transformacions.
- D'on ve el títol? Té alguna cosa a veure amb el que fou president del Congo Patrice Lumumba?
Mon pare sempre conta la gràcia que els feia als xiquets de Castalla la paraula Lumumba i la paraula Katanga. Supose que els xiquets escoltarien per la radio les notícies relatives al procés d'independència del Congo amb Patrice Lumumba com a protagonista i Katanga com a regió central de la revolta. Eixa utilització d'una paraula amb tanta poca connexió amb la realitat local, vaig pensar que seria ideal per a identificar a quatre xiquets que es passen tot el dia al carrer i que estan negres pel sol. Pense que la gent de Castalla en aquelles èpoques no coneixiríen molts més africans, Lumumba o Kunta Kinte.
- A quin públic va dirigida? A qui li podria interessar més?
Com he dit abans la història estava pensada per a un públic jove, però ha anat canviant i ara estic convençut que els millors lectors que pot trobar són més majors. Els que van viure aquella època o aquells que els setanta els atrauen, pel motiu que siga. Té un llenguatge senzill, uns capítols curts, i sobretot, passen moltes coses, així que el ventall de públic que la pot llegir és molt gran.
- Tens en ment altra novel·la.
Sí. Estic intentant-ho. Novel·la negra ambientada en Castalla. No sabria dir-te si això és difícil o fàcil. Però que està resultant-me divertit, t'assegure que sí.